Waldo a l’alt

Waldo Vila, d’Oliva (la Safor), nasqué en Antíbol (Provença): son pare el batejà amb el nom del millor davanter del València dels anys 60, l’afrobrasiler Machado da Silva. El Waldo llepoliver es vestí de blanc als catorze anys, però no per a pegar balonades sinó pilotades, i mamprengué una carrera encara inaudita com a figuraContinua llegint “Waldo a l’alt”

La partida del dissabte proppassat

Diuen que la partida del dissabte proppassat, 22 de juny del 2019 a Pelayo, passarà als annals de la pilota valenciana per la singularitat de l’encontre: una final individual inèdita entre Soro III i Genovés II. De fet, la data es preveïa històrica abans i tot que l’un i l’altre es classificaren per a laContinua llegint “La partida del dissabte proppassat”

A Tòquio a fer la mà

酒 Enmig de tot el carnestoltes olímpic d’est estiu, hi hagué una notícia breu a peu de plana que ha passat desapercebuda fins i tot per a la càtedra, entretesa en les lluites de poder al trinquet. La bona nova? La pilota a mà serà deport olímpic en els XXXII Jocs de Tòquio, l’any 2020. I, millor encara, hoContinua llegint “A Tòquio a fer la mà”

Es chopá hasta la Mokona

天 Un parell de dies abans de què obrira, m’enterí que el cap de setmana passat feien el Saló del Manga de Valéncia: la díhuit edició, quasi res diu el shōnen! No debades, diu que el fan dos voltes a l’any, en maig i a novembre: aixina, d’ací en quatre anys hauran igualat al de Barcelona en númeroContinua llegint “Es chopá hasta la Mokona”

L’any que el Tato va deixar la vaqueta

3 L’any que Jaume Morales Moltó, el Tato d’Altea, es retirà com a professional del joc per dalt, el món sencer se n’anà a pacte. Vull dir, el món de la pilota com l’havíem conegut els últims anys: darrere de l’heroica caiguda de Radiotelevisió Valenciana, el futur dels trinquets passà del color blau de laContinua llegint “L’any que el Tato va deixar la vaqueta”

La república del raspall

2 Qui pense que, en comparança amb l’escala i corda, el raspall és la «segona divisió» de la pilota a mà, primer de res s’ha d’espolsar de damunt tot paral·lelisme que tinga el futbol com a referent. Fet això, cal tindre en compte que, hui en dia, la pràctica del raspot està localitzada a unContinua llegint “La república del raspall”