天 Un parell de dies abans de què obrira, m’enterí que el cap de setmana passat feien el Saló del Manga de Valéncia: la díhuit edició, quasi res diu el shōnen! No debades, diu que el fan dos voltes a l’any, en maig i a novembre: aixina, d’ací en quatre anys hauran igualat al de Barcelona en número de tongades, encara que aquell començà més de deu anys abans i, tot s’ha de dir, està prou més consolidat i és molt més atractiu que el seu homònim valencià. De fet, encara que el Saló valentí du eixe nom, suponc que a imitació dels barcelonins, en realitat és una franquícia itinerant organitzada per una entitat madrilenya. I encara gràcies, en vista de l’èxit que han tingut els intents locals d’establir una convenció generalista del tebeo ací en Valéncia; en canvi, pareix que tot allò relacionat amb l’entreteniment japonés atrau més gent pel seu compte que dins d’una fita senyera com el Saló Internacional del Cómic de Barcelona.
