«Entreu pel corredor», deia l’home bo de la peixera a tot el que no tenia butla per a accedir a la llotgeta de baix. Com Pelayo és la Catedral, allò seran les cadires dels catedràtics: els intocables del trinquet, els hòmens amb diners gastadors que fan rodar la vaqueta sense enfaixar-se la mà. Continua llegint “Through the Looking-Glass”
Era un lloc estrany per a un teuladí: paradet, de bon dematí, sobre la mànega de netejar la piscina. Cosa cara de vore, vaig avisar al Quim per a què ho vera també, ans que el pardal temerari alçara el vol. Cosa més inaudita encara, em donà temps a anar i tornar del despatx amb la F717 i fer-li un parell de fotets, pensant que ja no aplegaria a retratar-lo. Continua llegint “Au, pardal”
