Triant hui un regal per a un natalici en una botiga, he passat per la secció de les bicicletes i m’ha vingut al cap com Zipi i Zape es desvivien per aconseguir-ne una —una només per als dos, toca’t el nas!— però per una raó o una altra mai es feien amb ella. I no perquè foren tan pobres com Carpanta, que el pare dels bessons era llicenciat en «filatèlia i colombofília», sinó per les milanta isetes que perpetraven a cada historieta. Perquè, encara que ara una bicicleteta no coste massa diners, ja fa molts anys que hauria sigut substituïda per la xicalla com a principal objecte de desig per, verbigràcia, una maquineta.
I amb eixa accepció de maquineta, no inclosa en el diccionari de l’Acadèmia, vull dir qualsevol