Azpiri

S’ha mort Alfonso Azpiri. No és que jo fóra molt fan d’ell, però coincidisc amb molts dels que el lloen ara per Twitter: l’obra gràfica d’Azpiri és tan prolífica que era difícil no trobar-se-la en els anys 80, per això forma part d’una selecta memòria col·lectiva d’aquells anys.

Jo no vaig tindre Amstrad ni Spectrum, però sí un àlbum de cromos amb les caràtules dels jocs de l’època, pokes i tot en el paperet del revers (que no sé per a què me’ls guardava, si llavors no tenia ordinador ni perspectives de tindre’n). Dynamic, Opera, Topo i no sé si Erbe: quasi tots eixos videojocs tenien una portada èpica d’Azpiri que segurament no es corresponia amb la part gràfica del sistema. Ni falta que feia.

Ara no sé dir si coneguí el seu nom per aquelles portades mítiques o per la sèrie que feia en El Pequeño PaísMot, de la qual no recorde ara ni de què anava, però que té un lloc en el meu arxiu visual mental junt amb les caràtules i un llibre il·lustrat de l’estil d’aquells de Tria la teua aventura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s