Era un lloc estrany per a un teuladí: paradet, de bon dematí, sobre la mànega de netejar la piscina. Cosa cara de vore, vaig avisar al Quim per a què ho vera també, ans que el pardal temerari alçara el vol. Cosa més inaudita encara, em donà temps a anar i tornar del despatx amb la F717 i fer-li un parell de fotets, pensant que ja no aplegaria a retratar-lo.

Un dia o dos més tard, el cadàver d’un ocelló, fóra este o un altre, flotava sobre l’aigua estancada: clar, si era el mateix Passer domesticus que havíem guipat abans, no estava allí quetet per gust, que el seu pes podria haver fet que el tub s’estacara dins l’aigua i haver-lo condemnat a una mort segura. Després de buidar la piscina encara ha durat una setmana panxa amunt, sobre un llit de tarquim; no sé a quin altre animal li haurà fet profit, que per ací només passen raboses, rates, coloms de solta i gats del veïnat. Mira, crec que ho acabe d’endevinar.

Bon profit, per dir alguna cosa; perquè del teuladí, encara que faça llàstima, el primer que em vingué al cap ha sigut: mal pardal!