La república del raspall

2 Qui pense que, en comparança amb l’escala i corda, el raspall és la «segona divisió» de la pilota a mà, primer de res s’ha d’espolsar de damunt tot paral·lelisme que tinga el futbol com a referent. Fet això, cal tindre en compte que, hui en dia, la pràctica del raspot està localitzada a un espai que coincidix més o manco amb el del migjorn valencià: del sud del Xúquer a la Marina, de la Canal fins al Comtat i, al nord, Rafelbunyol com un illot enmig de l’Horta de Valéncia. I que el raspallot, encara que puga paréixer menys espectacular i ràpid que el joc per dalt, diuen que és prou més dur que qualsevol altra modalitat. Al remat, tot açò explica la popularitat localitzada del sarpallot, que compta amb un circuit propi de trinquets (Bellreguard, Castelló de les Gerres, la Llosa, Xeraco…) i un públic exclusiu, a banda del que també acudix a les partides de llargues o d’escala quan hi ha l’ocasió.

La final del XXVII Individual de Raspall, més complida que la de l’any anterior —Waldo es berenà a Coeter II en mitja hora– però tan poc disputada com aquella, tingué lloc diumenge proppassat, dia 10 de novembre del 2013, al Ciscar de Piles: amb el trinquet a caramull, tota l’escala plena i les galeries a rebosar de cabets i manetes, Sariero no donava coll per a cantar totes les postures que buscaven casament. I això que, amb Waldo Vila (d’Oliva) lesionat i Paco Coeter (de Simat) en millor forma que l’any anterior, est últim era el candidat oficiós a fer-se amb el títol, encara que al simater li havia costat fer-se amb Punxa en semifinals i que Moncho (de Manuel) podia haver donat molta més guerra de la que hi hagué.

Siga com fóra, el mèrit del Coeter no és només haver-se refet de la final sabatera de l’any passat —ell duia idea de no tornar a jugar l’Individual–, sinó haver aplegat on ho ha fet, com bé explicava el seu compatriota Xavier Alberola. Els mà a mà són terreny natural de restadors i els pocs mitgers o puntes que apleguen a les finals destaquen primer de res per ser això, mitgers o punters. Paco Brines, que no només compartix el nom amb el poeta d’Oliva sinó també el malnom amb el seu germà major, Miquel (campió individual en 1998), es va criar al trinquet de Simat, ara en desús, però es vestí de blanc a l’antic Zurdo de Gandia, l’altra «catedral» de la vaqueta professional, tombat en 2007 i a l’espera d’una resurecció que potser aplegarà de mans d’un figura del meu poble.

Els raspallers, que juguen en cama crua per imperatiu tècnic (la pilota no se’ls pot enganxar en el camal), tenen en Waldo un rei invicte nascut a la Provença però més llep que la Mare de Déu del Rebollet —la qual és de la Font, tot s’ha de dir–. En absència de Waldo I d’Antíbol, ara és el Coeter II de la Valldigna qui governa esta república meridional del raspall, de lluitadors grecoromans hereus de la Diània de Joan Pellicer i Bataller. Però quan el rei torne de l’exili forçós, sisquera que els republicans, vells i novells, li presenten batalla; no per fotre, sinó per disfrutar de noves bones partides, d’eixes que en acabant viuran en el nostre record, àdhuc sense necessitat d’ens autonòmics que ara maulen per no poder seguir mostrant-nos un món que, segons raó —segons Fitó–, mai els havia fet del tot.

P.D: esta partida és l’última que va retransmetre RTVV abans de l’apagada, la mateixa setmana que el Molt Miserable n’anuncià el tancament; divendres següent haurien d’haver gravat la primera del XXIII Circuit Bancaixa a Sueca, però al remat no hi hagué mans, i encara gràcies que Xavi Alberola i el seu mitger Izquierdo ens feren un resumet: la seua crida per a dur cartells ad estes dos cites, a favor de l’ens i de les retransmissions, de pilota féu efecte i molt de públic s’imprimí l’A4 amb el lema «Volem pilota a RTVV». La urgència de la reivindicació no era gratuïta: fins i tot el beterà Vicent Partal, profà en el tema, patix pel futur incert de la pilota, ara que s’ha quedat sense ressò televisiu. Per eixa raó pintaren de blau el trinquet del Genovés, en primer lloc; ara l’han restaurat al blanc primigeni per al Trofeu Mixt: senyal que «la involució va de bo».

Publicat en La Veu del País Valencià

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s