L’any que el Tato va deixar la vaqueta

3 L’any que Jaume Morales Moltó, el Tato d’Altea, es retirà com a professional del joc per dalt, el món sencer se n’anà a pacte. Vull dir, el món de la pilota com l’havíem conegut els últims anys: darrere de l’heroica caiguda de Radiotelevisió Valenciana, el futur dels trinquets passà del color blau de laContinua llegint “L’any que el Tato va deixar la vaqueta”

La república del raspall

2 Qui pense que, en comparança amb l’escala i corda, el raspall és la «segona divisió» de la pilota a mà, primer de res s’ha d’espolsar de damunt tot paral·lelisme que tinga el futbol com a referent. Fet això, cal tindre en compte que, hui en dia, la pràctica del raspot està localitzada a unContinua llegint “La república del raspall”

Diumenge de confirmació

1 El darrer diumenge d’octubre, mentre el valencianisme de llibret oïa predicar els seus profetes, rojos i blaus, al Puig de la Patâ, el valencianisme de trinquet omplia el bar, l’escala i les galeries de la Ciutat de la Pilota inacabada: la comparança és atrevida, però després d’unes quantes finals al trinquet blau de Montcada,Continua llegint “Diumenge de confirmació”

Postimpressió d’un aficionat

0 Hi ha pilota nova en el món dels trinquets. La mitjana d’edat dels finalistes dels últims trofeus Bancaixa d’escala i corda (l’Individual de 2012 i el Circuit d’enguany), entre els vora quaranta del Tato d’Altea i els vint-i-u de Puchol II, és la de l’actual campió en ambdós competicions: vint-i-huit anys. Soro III, queContinua llegint “Postimpressió d’un aficionat”