Diumenge de confirmació

1 El darrer diumenge d’octubre, mentre el valencianisme de llibret oïa predicar els seus profetes, rojos i blaus, al Puig de la Patâ, el valencianisme de trinquet omplia el bar, l’escala i les galeries de la Ciutat de la Pilota inacabada: la comparança és atrevida, però després d’unes quantes finals al trinquet blau de Montcada, l’altre dia el públic de la pilota a mà començà a vore la llum. I no per l’assistència del Molt Miserable Alberto Fabra, que ja li tocava presidir algun dels trofeus que duen el seu títol; ni per la xiulada general que el rebé a la llotgeta de dalt, ad ell i a l’habitual Serafín Manresano, sinó pel relleu oficial de poders que tingué lloc a la canxa: al remat, 60 per 35 a favor de Soro III, el qual destronà efectivament l’onze voltes campió de l’Individual, Álvaro, i confirmà que, d’ara en avant, serà l’adversari a batre. Continua llegint “Diumenge de confirmació”

Postimpressió d’un aficionat

0 Hi ha pilota nova en el món dels trinquets. La mitjana d’edat dels finalistes dels últims trofeus Bancaixa d’escala i corda (l’Individual de 2012 i el Circuit d’enguany), entre els vora quaranta del Tato d’Altea i els vint-i-u de Puchol II, és la de l’actual campió en ambdós competicions: vint-i-huit anys. Soro III, que ve d’una família trinquetera de Massamagrell (l’Horta), guanyà l’octubre passat el XVII Individual en una temporada atípica amb absència per lesió dels primers figures del moment (Álvaro de Faura, Miguel de Petrer i Genovés II, que ja havia estat de baixa quasi un any) i la retirada de veterans com Adrià de Sueca, Grau, Sarasol II o, febrer proppassat, Tino, el qual d’ara en avant es dedicarà al comerç d’orxata. Això ha trasbalsat la classificació general de torneigs anuals com els adés nomenats i, de rebot, ha obert les portes dels trinquets a una nova generació d’aficionats nascuts en l’era digital i seguidors d’un jugador concret, a diferència de la càtedra tradicional d’apostadors veterans que no dubten a travessar contra allò que els demana el cor, si veuen que l’aposta té trellat. Continua llegint “Postimpressió d’un aficionat”