0 Hi ha pilota nova en el món dels trinquets. La mitjana d’edat dels finalistes dels últims trofeus Bancaixa d’escala i corda (l’Individual de 2012 i el Circuit d’enguany), entre els vora quaranta del Tato d’Altea i els vint-i-u de Puchol II, és la de l’actual campió en ambdós competicions: vint-i-huit anys. Soro III, que ve d’una família trinquetera de Massamagrell (l’Horta), guanyà l’octubre passat el XVII Individual en una temporada atípica amb absència per lesió dels primers figures del moment (Álvaro de Faura, Miguel de Petrer i Genovés II, que ja havia estat de baixa quasi un any) i la retirada de veterans com Adrià de Sueca, Grau, Sarasol II o, febrer proppassat, Tino, el qual d’ara en avant es dedicarà al comerç d’orxata. Això ha trasbalsat la classificació general de torneigs anuals com els adés nomenats i, de rebot, ha obert les portes dels trinquets a una nova generació d’aficionats nascuts en l’era digital i seguidors d’un jugador concret, a diferència de la càtedra tradicional d’apostadors veterans que no dubten a travessar contra allò que els demana el cor, si veuen que l’aposta té trellat.

Un bon exemple d’eixa nova fornada és Francesc Xavier Puchol II, ‘Pucholet’ per als seus fans en les xàrcies socials, que ha començat a fer carrera en la categoria professional per dalt corda. No debades, el pipiol de Puchol ve també d’una nissaga de pilotaris: son pare és Puchol de Vinalesa (l’Horta), figura de segona partida a les acaballes del segle XX al costat de noms tan sonats com els d’Enric Sarasol, Fredi, Pigat II o Paco Cabanes Genovés. Est últim, diuen, es desfeia en el·logis cap a Puchol fill durant la segona final del XXII Circuit Bancaixa, que al remat perdria contra Soro III i Jesús de Silla.

Ara, que Quico el Soro haja guanyat les dos darreres grans competicions d’escala no és conseqüència només de la falta d’oposició experimentada, com demostrà en véncer l’onze voltes campió individual, Álvaro, en un desafiament a Llíria un mes després que aquell guanyara el seu primer individual contra Santi de Finestrat. Però és que abans Soro III ja havia perdut les dos finals anteriors del mà a mà contra Miguel un any i Álvaro a l’altre, des que les partides definitòries es juguen al trinquet blau de la Ciutat de la Pilota de Montcada. Soro és, per ara, qui més voltes ha competit en partida oficial a Montcada, un factor que l’ha afavorit en totes les que ha disputat des del XXV Individual contra Miguel l’any 2010.

Un altre que també havia tastat la canxa presidencial és el seu mitger en est últim Circuit Bancaixa, Jesús Cebrià, quan perdé la final del Trofeu 7 i Mig contra Álvaro en 2011: eixe torneig, del qual no se n’ha fet cap altra edició ni se n’ha sabut res més, va ser un experiment curiós que enfrontava mà a mà mitgers contra dauers, entre els quals Waldo d’Oliva, número u imbatible del raspall, que no podé amb Jesús en una semifinal a Guadassuar. El mitger de Silla, que d’ençà duia una trajectòria regular però discreta, un poc a l’ombra d’altres mitgers destacats com Grau, Sarasol II, Tato i Dani de Benavites, ha sigut clau en la consecució del XXII Circuit, especialment en la primera final al trinquet de Pelayo, i ha estat molt més encertat que el seu homònim en el trio de Vinalesa, el Tato d’Altea, que lamentava no haver pogut fer que Puchol II guanyara un dels dos títols més cobejats pels figures de pantaló llarg.

Seixanta per quaranta, els Pucholfans s’han quedat a les portes de vore el seu paisà amb l’escultura de Manolo Boix que acredita els campions, però el nou ídol d’eixa jove afició ha començat la carrera com a professional com ho van fer Álvaro i Soro III en el seu dia: amb la consecució d’un subcampionat contra un primer espasa; l’ascensió de Puchol II al pòdium és qüestió de temps, que enguany encara en queda molt. I la sang jove del públic també es fa de notar d’unes maneres que no s’acostuma a percebre en els trinquets: amb una tímida xiulada a l’Himne Regional, imposat no fa molt abans de cada final presidencial; i amb cartellets de suport al locutor habitual a peu de pista, Xavier Alberola, que és un dels més de sis-cents desnonats de RTVV amb la jugada fosca de l’ERO. Alberola, valldigner de naixement, ja es va significar en contra d’allò imminent durant una retransmissió en directe; el dia d’esta darrera final del Circuit, problablement l’última que retransmetrà, piulà una foto dels vestidors amb els cinc finalistes compartint més que un espai físic, fet habitual en la pilota a mà però insòlit en comparança amb la resta d’esports, tan caïnites com la ràtzia que patim els treballadors.

En els trinquets, el canvi de pilota a mitjan partida pot beneficiar tant qui l’ha demanada com el contrari. Vorem com queda la nova pilota, ara que estava en un punt d’inflexió i amb un Pla Director aprovat per la Conselleria que s’antoixa tan idíl·lic com la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o la de Creació de Ràdiotelevisió Valenciana: si la RTVV de l’era post-ERO no aposta per l’esport nacional, la revolució dels trinquets blaus quedarà en l’anècdota, però la nova saba de professionals i aficionats amb connexió a Internet pot ser definitòria per a, com a mínim, mantindre viu este món un segle mes. Per si un cas, no deixen d’acudir als trinquets. O d’eixir al carrer.

Publicat en PilotaValenciana.com